fa tres nits, no recordo si ho vam publicar o no, va venir una al.lota a la nostra habitació (crec que si que ho vam escriure...), també vivim amb la col.legui alemanya.Tenim la room completa. Pues bé, na Catherine, que és sa compi nova aquesta, està pirada. Es dia que va arribar, va arribar devers les 8 des dematí, se va tirar 24h dormint, des tirón. Quan se va despertar, el dia següent, pareixia una persona normal, graciosa i tot, perque me va dir: al fin me encuentras despierta. Nosé, normal tot.
Ahir, tenia montat un xiringuito a nes seu llit (dorm a sa llitera d'abaix de s'alemanya), i havia posat es llençols penjant des llit, com si fos un búnker, una tenda de campanya o algo simlar... Massa bé. Però varem començar a notar que estaa s'habitació molt bruta... Per en terra estava ple de cabells, de brutor en general que abans no hi havia (ses de sa neteja cada dia passen a fer net en terra, no ho fan de luxe... però passen sa granera com a mínim). I sa compi mos va demanar a n'Encarna i a jo mem si mos molestava que fumés a s'habitació; com que mos feia un poc de por i no la voliem fer enfadar, li varem dir que no, qe fumés, però que hi ha un detector de fum, que no volem saber res si bota. A lo que ella contesta que obrirà sa finestra, fantàstic.
Ahir vespre, quan vam arribar, s'havia comprat una lampareta pes llit, ah, perquè no dorm a hores normals, dorm durant es dia... Res, que havia actualitzat es xiringuito, amb llum i tot. Mos n'anam a dormir n'Encarna i jo, s'alemanya era de festa. S'habitació feta una porcada. Tot en terra ple de colilles, de cendra i de cabells, es lavabo asquerós, ple de cabells i brutor no definida...
Avui dematí n'Encarna entrava a currar a les 7, no sé exactament a quina hora s'ha aixecat, però a les 6 des dematí m'he despert jo que m'estafa ofegant i tossint com una condenada. Teniem sa finestra tancada i sa loca aquella no s'havia aturat de fumar en tot es vespre! estava dins es búnker, amb e llumet encès, xerrant i rient tota sola, i fumant, un xigarro darrere s'altre. Jo, constipada i morint-me de tos... un panorama interessant...
Jo, tota simpàtica i educada li dic: Perdona, te sap greu no fumar es vespre? (quan s'havia acabat es xigarro que fumava. pq me sabia greu aixafar-li sa festa). I ella me diu: oh, si, perdó.
Passats 5 minuts, jo m'intentava tornar a dormir i la sent:
-Lydia? (cridant a s'alemanya que dormia i evidentment, no li cpntestava)
-Maria (a n'Encarna que ja era a fer feina)?
-Llucia? i jo: mm?
-Ja jo es en sa nit, és es dematí.
Jo, dormida i al.lucinant, li dic, molt amablement: ok, podries idoi no fumar mentres dormim per favor?
A lo que contesta: no fumes tu?
I jo: No, i no fum mentres donc. I me diu: ja, clar que no... I s'ha aturat de fumar per posar-se a fer renou amb ses bosses, després sen ha anat a dutxarse.
Quan ha tornat, a les 7h des dematí, obri es llum gros i se posa a assecar-se es pel! a les 7 des dematí amb dues per9sones dormint a shabitació!!!!
jo, amb moooolta paciència, li dic: podries apagar es llum per fapr? I me contesta: si carinyo, quan acabinde secarme es pel. I li dic: no ho podries fer a nes banyo? hi ha mes gent a shabitacio i intentam dormir. I me diu: no, algunes mos hem daixecar per anar a fer feina. I continua amb es llum encès i secant-se es cabell! En mi cara!
Res, he passat d'ella... ha estat una mitja hora arreglant-se, i després se'n ha anat, escadalosament. A les 9 menos algo torna. És a dir,una hora despRés aproximadament. No obri es llum aquest pic, però se posa a fer renou, como no. I se'n va a s'alemanya, que dormia, la desperta, per demanar-li mem si tenia un xigarro!! de locos, no?
S'alemany li ha dit qe no i se'n ha anat, sa loca.
S'alemanya i jo kos hem despert, definitivament, i hem mirat en terra, TOT ple de colilles i cabells, i cendra. Que me feia oi aixecar-me a obrir sa finestra. Es lavabo ple ple ple de cabells. Asquerós.
Mos hem aixecat per vestir-mos i sortir d'aquella pocilga, i ella h entrat. Demanava perdó per haver fumat, deia que defora fa molt de fred, s'alemanya l'ignorava, i jo li he dit: es que si fumes mentres estam despertes, si mos molesta podem obrir sa finestra o anr-mos-en, però no ho podem fer quan dormim. Pareixia que m'entenia, com si no se li hagués passates cap abans..
No sé. Molt estrany tot. Que després m'he anat a dutxar i m'he veatit, i m'ha dit que anVa molt guapa :S what?? jo flipava, després me diu: has vist es meus cabells avui dematí?, així, com si res! Li dic no, si nonduc ses ulleres no hi veig. I no se que mexplicava de que algu li ha dit que pareixia que tenia 13 anys quan en realitat en te 28... per flipar!!!!
Bé, això ha estat es meu dematí, de perros. Ara estic a sa sala de sa tele a s'alberg, i ha entrat, s'ha assegut a sa nostra taula. Miedo me da.
Vos deix, sefuirem informant des de sa pocilga, habitacio 21.
Besos, Llucia
pd: siento no haber esxrito en castellano, solamente necesitaba sacarlo y me ha salido en catalán. Me he comido muchos acemtos y he hecho muchas faltas, todavía me cuesta acostumbrarme al teclado táctil para largos textos
S'alemanya i jo kos hem despert, definitivament, i hem mirat en terra, TOT ple de colilles i cabells, i cendra. Que me feia oi aixecar-me a obrir sa finestra. Es lavabo ple ple ple de cabells. Asquerós.
Mos hem aixecat per vestir-mos i sortir d'aquella pocilga, i ella h entrat. Demanava perdó per haver fumat, deia que defora fa molt de fred, s'alemanya l'ignorava, i jo li he dit: es que si fumes mentres estam despertes, si mos molesta podem obrir sa finestra o anr-mos-en, però no ho podem fer quan dormim. Pareixia que m'entenia, com si no se li hagués passates cap abans..
No sé. Molt estrany tot. Que després m'he anat a dutxar i m'he veatit, i m'ha dit que anVa molt guapa :S what?? jo flipava, després me diu: has vist es meus cabells avui dematí?, així, com si res! Li dic no, si nonduc ses ulleres no hi veig. I no se que mexplicava de que algu li ha dit que pareixia que tenia 13 anys quan en realitat en te 28... per flipar!!!!
Bé, això ha estat es meu dematí, de perros. Ara estic a sa sala de sa tele a s'alberg, i ha entrat, s'ha assegut a sa nostra taula. Miedo me da.
Vos deix, sefuirem informant des de sa pocilga, habitacio 21.
Besos, Llucia
pd: siento no haber esxrito en castellano, solamente necesitaba sacarlo y me ha salido en catalán. Me he comido muchos acemtos y he hecho muchas faltas, todavía me cuesta acostumbrarme al teclado táctil para largos textos
he rigut molt llegint això llu!!!! Vaya tia raraaaaa,ehh!!!
ResponderEliminar;)
ResponderEliminarJjajajajaja, i això amb un dematí! Nose que vos pot fer un dia sencer! XD
ResponderEliminarJajajjaja exacte... MIE-DOOO
ResponderEliminar