dia zero.

Hello everyone! our arriving to the cosmopolitan city was amazing!
jajajaja
Ara en serio, va ser algo...diferent. Després de fer dos o tres transbords de metro/tren vam arribar a s'alberg, on no recordàvem si haviem llogat una habitació femenina o mixta... només recordàvem que era de 4 persones.
Mos donen sa clau, els llençols, i mos diuen que hem d'anar al tercer pis, sense ascensor, a sa nostra habitació. Tenint en compte que eren ja les 23h i pico,i duiem en marxa des de les 10des deematí arrossegant maletes, un tercer pis sense ascensor era una pessadilla.
quan arribam a dalt, sa clau no mos obri n'Encarna tooorna per avall,resulta que estavem intenant entrar a ca es veïnat.
Res,finalment aconseguim entrar i trobam un al.lot dins un llit (resulta que era mixta). Molt simpàtic ell, francès, mos dóna conversació, i s'aixeca per llevar sa roba que tenia repartida per s'habitació. Anava en calçonets el pobre! Però ni corto ni oerezoso se posa a ordenar.I així, després de fer uns minuts de vida social, anam a dutxes (pq a s'habitació noméshi ha un lavabo i un mirall). Després tornam i quedam mortesanes llit. Que mos havien deixat els dos llits de dalt.
Quan feia un rato quecovàvem, s'obri sa porta ientra un altrehome, obri sa finestrai sen va a dutxar. Jo no duia sesulleres, així que no vaig prestar-li massa atenció, però n'Encarna diu que va tornar recién dutxadet i sense camiseta, resulta que feia mirera!!

jajjajajajaja i això és el dia zero a Londres.
Si voleu que escriguen en castellà ho deis. (Si queréis queescribamos en castellano,decidlo)

Kisses Llu xoxo